\u00abSaps que vols canviar, per\u00f2 passen els dies i tot continua igual.\u00bb<\/p>\n
Et repeteixes frases com: \u00abDilluns comen\u00e7o\u00bb<\/em> o \u00abAquesta vegada s\u00ed que ho aconseguir\u00e9\u00bb<\/em>, per\u00f2, en el fons, sents que et tornes a fallar una vegada i una altra. I aleshores apareix la frustraci\u00f3, perqu\u00e8 arribes a la conclusi\u00f3 que el problema nom\u00e9s ets tu.<\/p>\n Tanmateix, la realitat \u00e9s una mica diferent.<\/p>\n Perqu\u00e8 saber no \u00e9s canviar. Per qu\u00e8 tenir informaci\u00f3 no \u00e9s suficient? Vivim envoltats d’informaci\u00f3. Avui tenim acc\u00e9s a m\u00e9s coneixement que mai: sabem que haur\u00edem de menjar m\u00e9s verdures, dormir millor, fer exercici, gestionar l’estr\u00e8s o reduir el consum d’ultraprocessats. El coneixement \u00e9s a l’abast d’un clic. El que passa \u00e9s que saber qu\u00e8 hem de fer no garanteix que siguem capa\u00e7os de fer-ho.<\/p>\n Pensa en una cosa tan senzilla com conduir. Pots llegir un manual de dalt a baix i con\u00e8ixer perfectament totes les normes de circulaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que s\u00e0pigues conduir. Nom\u00e9s quan practiques una vegada i una altra aconsegueixes que les accions es tornin autom\u00e0tiques. Amb els h\u00e0bits passa exactament el mateix.<\/p>\n El nostre cervell est\u00e0 dissenyat per sobreviure, no per canviar constantment. La seva prioritat \u00e9s estalviar energia i repetir all\u00f2 que ja coneix. Per aix\u00f2 crea automatismes que li permeten actuar sense haver de prendre decisions cont\u00ednuament.<\/strong><\/p>\n Segur que alguna vegada t’ha passat una cosa semblant: arribes a casa estressat\/ada, obres la nevera gaireb\u00e9 sense adonar-te’n i comences a picar alguna cosa. Ni tan sols t’has plantejat si tens gana. Simplement ho fas. El teu cervell executa all\u00f2 que ja coneix perqu\u00e8 aix\u00ed gasta menys energia. \u00c9s un h\u00e0bit que el teu cervell ha apr\u00e8s a repetir perqu\u00e8, en algun moment, va obtenir una recompensa.<\/p>\n I aqu\u00ed entren en joc les emocions.<\/p>\n Si saps qu\u00e8 has de fer i no ho fas, potser no necessites m\u00e9s informaci\u00f3. Potser necessites comprendre quina emoci\u00f3 est\u00e0s intentant calmar, quin pensament t’est\u00e0 frenant i quina petita acci\u00f3 podries mantenir de manera realista.<\/strong><\/p>\n No menges nom\u00e9s per gana f\u00edsica. Despr\u00e9s d’un dia dif\u00edcil o en un moment complicat, tamb\u00e9 menges per estr\u00e8s, per solitud, per avorriment o per necessitat de recompensa. El menjar es converteix en una manera r\u00e0pida d’alleujar un malestar emocional.<\/p>\n Si has tingut un dia complicat o un moment dif\u00edcil i arribes a casa esgotat\/ada, preparar un sopar equilibrat requereix un esfor\u00e7 mental que potser ja no et queda. En canvi, agafar unes galetes, un tros de xocolata o demanar menjar a domicili proporciona una recompensa immediata. Durant uns minuts sents alleujament, tot i que el problema que hi havia al darrere continua exactament igual. El cervell estalvia energia i automatitza conductes, i moltes decisions les prenen les emocions, no la part racional.<\/p>\n Per aix\u00f2 tantes persones senten que saben perfectament qu\u00e8 haurien de fer, per\u00f2 no aconsegueixen mantenir-ho en el temps. No \u00e9s perqu\u00e8 siguin febles, mandroses o poc disciplinades. \u00c9s perqu\u00e8 han repetit aquest patr\u00f3 tantes vegades que el seu cervell l’activa de manera autom\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n Un altre aspecte important \u00e9s la for\u00e7a de voluntat.<\/strong><\/p>\n Pensar que tot dep\u00e8n de la for\u00e7a de voluntat \u00e9s una trampa. La for\u00e7a de voluntat \u00e9s limitada. Hi ha dies en qu\u00e8 tindr\u00e0s energia i motivaci\u00f3, i dies en qu\u00e8 no. Per aix\u00f2, qui dep\u00e8n nom\u00e9s de la for\u00e7a de voluntat acaba frustrant-se, perqu\u00e8, com ja hem dit, el nostre cervell est\u00e0 dissenyat per sobreviure, estalviar energia i repetir all\u00f2 que li \u00e9s conegut.<\/p>\n Moltes persones confien en la for\u00e7a de voluntat com si fos la soluci\u00f3 a tots els seus problemes. Tanmateix, la for\u00e7a de voluntat funciona m\u00e9s com una bateria que no pas com una qualitat permanent. Hi ha dies que est\u00e0 plena i d’altres que gaireb\u00e9 no queda energia.<\/p>\n Despr\u00e9s de dormir malament, treballar moltes hores, resoldre problemes o cuidar altres persones, aquesta bateria arriba pr\u00e0cticament buida. Precisament en aquests moments \u00e9s quan resulta m\u00e9s dif\u00edcil prendre bones decisions.<\/p>\n Per aix\u00f2, les persones que aconsegueixen canvis duradors no solen ser les que tenen m\u00e9s for\u00e7a de voluntat. S\u00f3n aquelles que han creat sistemes que els faciliten actuar fins i tot quan no en tenen ganes.<\/strong><\/p>\n Per exemple, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil menjar fruita si est\u00e0 rentada i visible damunt la taula que si queda oblidada al calaix de la nevera. De la mateixa manera, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil sortir a caminar si deixes preparades les sabatilles i la roba esportiva la nit anterior. S\u00f3n petits canvis en l’entorn que redueixen l’esfor\u00e7 necessari per actuar.<\/p>\n Les persones que aconsegueixen canvis duradors no s\u00f3n les m\u00e9s fortes, sin\u00f3 les que creen sistemes, h\u00e0bits realistes i entorns que les ajuden.<\/strong><\/p>\n Un altre punt clau \u00e9s la identitat. No actuem nom\u00e9s en funci\u00f3 del que volem, sin\u00f3 en funci\u00f3 de qui creiem que som. No \u00e9s el mateix dir: \u00abVull menjar sa\u00bb<\/em> que dir: \u00abSoc una persona que t\u00e9 cura de la seva salut.\u00bb<\/em> Sembla un mat\u00eds, per\u00f2 canvia completament la relaci\u00f3 amb els teus h\u00e0bits.<\/p>\n En el primer cas, est\u00e0s intentant assolir un objectiu. En el segon, est\u00e0s refor\u00e7ant una identitat.<\/p>\n Pot semblar un petit canvi de paraules, per\u00f2 t\u00e9 un impacte enorme. Quan una conducta encaixa amb la persona que creus que ets, mantenir-la requereix molt menys esfor\u00e7.<\/p>\n Per contra, si fa anys que et repeteixes frases com \u00abjo mai no tinc for\u00e7a de voluntat\u00bb<\/em>, \u00absempre ho deixo\u00bb<\/em> o \u00absoc incapa\u00e7 de canviar\u00bb<\/em>, el teu cervell tendir\u00e0 a confirmar aquesta imatge cada vegada que aparegui una dificultat.<\/p>\n D’altra banda, moltes vegades intentem canviar massa de pressa i fer canvis massa importants: comencem una dieta estricta, ho canviem tot de cop i, \u00e9s clar, aix\u00f2 \u00e9s insostenible. El canvi real acostuma a ser m\u00e9s senzill i m\u00e9s humil del que imaginem. Petits passos repetits amb const\u00e0ncia.<\/strong><\/p>\n Qualsevol petit canvi mantingut en el temps \u00e9s el que transforma una vida. La clau no \u00e9s fer-ho perfecte, sin\u00f3 construir un sistema que funcioni fins i tot els dies dolents.<\/strong> Perqu\u00e8 aquests dies tamb\u00e9 compten.<\/p>\n Per la meva experi\u00e8ncia, he vist que el canvi durador no comen\u00e7a en l’acci\u00f3, sin\u00f3 molt abans: en la manera com penses, en com et parles, en com gestiones el que sents i en els h\u00e0bits que decideixes repetir.<\/p>\n Canviar no \u00e9s fer m\u00e9s esfor\u00e7; \u00e9s fer les paus amb tu mateix\/a, construir un cam\u00ed possible i tornar-hi una vegada i una altra.<\/p>\n El coneixement \u00e9s important, per\u00f2 nom\u00e9s quan el converteixes en una acci\u00f3 conscient i sostinguda.<\/p>\n El que necessites \u00e9s comprendre com funciona el teu cervell, identificar quines emocions estan guiant les teves decisions i crear un entorn que jugui al teu favor. I \u00e9s aleshores quan, a poc a poc, comences a convertir en accions tot all\u00f2 que ja sabies que havies de fer. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de canviar la teva mentalitat i de posar ordre a la teva vida.\u00a0<\/p>\n Per a moltes persones aquest proc\u00e9s resulta dif\u00edcil de fer en solitari. Per aix\u00f2 t’animo a posar-te en contacte amb mi si vols que t’acompanyi i t’ajudi durant aquest proc\u00e9s.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abSaps que vols canviar, per\u00f2 passen els dies i tot continua igual.\u00bb Et repeteixes frases com: \u00abDilluns comen\u00e7o\u00bb o \u00abAquesta vegada s\u00ed que ho aconseguir\u00e9\u00bb, per\u00f2, en el fons, sents que et tornes a fallar una vegada i una altra. I aleshores apareix la frustraci\u00f3, perqu\u00e8 arribes a la conclusi\u00f3 que el problema nom\u00e9s ets […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":12281,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-12282","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"yoast_head":"\n