Si sents que has perdut el rumb i et preguntes com recuperar el control de la teva vida, aquest article t\u2019interessa.<\/p>\n
Tens la sensaci\u00f3 que \u00faltimament la teva vida est\u00e0 descontrolada?<\/p>\n
No necess\u00e0riament perqu\u00e8 hagi passat alguna cosa greu. De vegades, aparentment, tot continua funcionant: treballes, atens la teva fam\u00edlia, compleixes amb les teves responsabilitats, respons missatges, intentes cuidar la teva alimentaci\u00f3 i continues endavant.<\/p>\n
Per\u00f2 per dins la sensaci\u00f3 \u00e9s diferent…<\/p>\n
Sents que vas apagant focs. Que sempre hi ha alguna cosa pendent. Que no arribes a tot. Que fas moltes coses, per\u00f2 cap amb veritable tranquil\u00b7litat. I quan arriba la nit, en lloc de sentir que has acabat el dia, apareix una altra sensaci\u00f3:<\/p>\n
\u201csempre estic exactament igual.\u201d<\/strong><\/p>\n Aquesta experi\u00e8ncia de falta de control et dona molta m\u00e9s informaci\u00f3 de la que penses. No es tracta \u00fanicament d\u2019organitzaci\u00f3, productivitat o gesti\u00f3 del temps. La recerca psicol\u00f2gica fa anys que estudia com influeix en el nostre benestar la percepci\u00f3 que tenim de la nostra pr\u00f2pia capacitat per influir sobre all\u00f2 que ens passa.<\/p>\n Un estudi publicat el 2026 a la revista cient\u00edfica eLife<\/em> \u00abSense of control buffers against stress\u00bb<\/em>, realitzat per investigadors vinculats, entre altres institucions, a University College London, University of Oxford i Yale University, aporta noves dades especialment interessants sobre la relaci\u00f3 entre sensaci\u00f3 de control i estr\u00e8s<\/strong>.<\/p>\n Qu\u00e8 significa realment sentir que tenim el control?<\/strong><\/p>\n Quan parlem de \u201ccontrol\u201d podem pensar f\u00e0cilment en tenir-ho tot organitzat, saber qu\u00e8 passar\u00e0 o aconseguir que les coses succeeixin com volem.<\/p>\n En psicologia, la sensaci\u00f3 subjectiva de control t\u00e9 m\u00e9s a veure amb percebre que les nostres accions poden influir en all\u00f2 que passa. No significa creure que podem controlar-ho tot.<\/p>\n De fet, probablement una de les difer\u00e8ncies m\u00e9s importants \u00e9s precisament aqu\u00ed: tenir sensaci\u00f3 de control no significa controlar la vida.<\/strong><\/p>\n Hi ha moltes circumst\u00e0ncies que no depenen de nosaltres: no podem controlar les decisions d\u2019altres persones, els imprevistos, determinades circumst\u00e0ncies laborals o familiars, ni podem garantir que les coses surtin sempre com esperem.<\/p>\n El que s\u00ed que podem fer, en moltes situacions, \u00e9s identificar on tenim capacitat d\u2019actuar. I aquesta percepci\u00f3 sembla tenir import\u00e0ncia davant de l\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n Qu\u00e8 diu el nou estudi sobre sensaci\u00f3 de control i estr\u00e8s?<\/strong><\/p>\n En l\u2019estudi de Sense of control buffers against stress<\/em>, els investigadors volien estudiar una q\u00fcesti\u00f3 concreta: si una major sensaci\u00f3 subjectiva de control podia protegir davant de l\u2019impacte posterior d\u2019una situaci\u00f3 estressant.<\/p>\n Per fer-ho van realitzar dos estudis amb un total de 768 adults de poblaci\u00f3 no cl\u00ednica<\/strong>.<\/p>\n En el segon estudi hi van participar 295 persones<\/strong> i els investigadors van utilitzar una tasca experimental dissenyada per induir diferents estats de sensaci\u00f3 subjectiva de control. Posteriorment, els participants van ser exposats a una situaci\u00f3 estressant.<\/p>\n Els resultats van ser interessants: en comparaci\u00f3 amb el grup de control, les persones a les quals s\u2019havia indu\u00eft una major sensaci\u00f3 de control van experimentar un augment menor de l\u2019estr\u00e8s subjectiu davant de l\u2019estressor i van mostrar una major reducci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s posteriorment. La difer\u00e8ncia en la resposta a l\u2019estr\u00e8s va ser estad\u00edsticament significativa, igual que la difer\u00e8ncia en la recuperaci\u00f3.<\/p>\n Els autors interpreten aquests resultats com a evid\u00e8ncia d\u2019un possible paper causal d\u2019una major sensaci\u00f3 de control en la reducci\u00f3 de l\u2019impacte negatiu d\u2019experi\u00e8ncies estressants.<\/p>\n Per\u00f2 cal interpretar els resultats amb prud\u00e8ncia: l\u2019estudi no demostra que organitzar millor la teva agenda redueixi l\u2019estr\u00e8s, tampoc demostra que una persona pugui evitar l\u2019estr\u00e8s simplement intentant \u201csentir-se en control\u201d, i tampoc va estudiar directament persones que descrivissin la seva vida quotidiana com a \u201cdescontrolada\u201d.<\/p>\n El que demostra \u00e9s una cosa m\u00e9s concreta: en les condicions experimentals utilitzades, induir una major sensaci\u00f3 subjectiva de control va semblar esmorteir la resposta posterior davant d\u2019un estressor.<\/strong><\/p>\n Aleshores, per qu\u00e8 podem sentir que la nostra vida est\u00e0 fora de control?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed podem trobar diferents situacions:<\/p>\n Podem saber perfectament qu\u00e8 necessitem fer i, tanmateix, no trobar l\u2019espai mental per fer-ho.<\/p>\n Per exemple:<\/p>\n Des de fora pot semblar simplement falta d\u2019organitzaci\u00f3. Per\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n De vegades, el problema no \u00e9s \u00fanicament quantes coses fem<\/strong>, sin\u00f3 la sensaci\u00f3 que no tenim capacitat per decidir sobre elles.<\/p>\n Quan deixem de decidir i comencem a reaccionar<\/strong><\/p>\n Hi ha una difer\u00e8ncia entre viure d\u2019acord amb les nostres prioritats i viure reaccionant constantment al que passa.<\/p>\n Quan estem saturats, \u00e9s f\u00e0cil entrar en mode autom\u00e0tic:<\/p>\n I aix\u00ed passen els dies…<\/p>\n El problema \u00e9s que, quan vivim durant molt de temps en aquest estat, podem tenir la sensaci\u00f3 que la vida la decideixen les circumst\u00e0ncies per nosaltres<\/strong>.<\/p>\n No necess\u00e0riament perqu\u00e8 no tinguem cap capacitat de decisi\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 hem deixat molt poc espai per exercir-la.<\/p>\n Recuperar el control no significa controlar m\u00e9s<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 pot semblar una contradicci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una idea especialment important.<\/p>\n Si sentim que la nostra vida est\u00e0 descontrolada, la nostra primera reacci\u00f3 pot ser intentar controlar encara m\u00e9s: fer una llista, crear una nova rutina, planificar cada \u00e0pat, organitzar tota la setmana, posar-nos objectius, descarregar una aplicaci\u00f3 perqu\u00e8 ens ajudi, planificar…<\/p>\n I, en determinades persones, aix\u00f2 pot acabar augmentant encara m\u00e9s la pressi\u00f3. Perqu\u00e8 l\u2019objectiu deixa de ser viure millor i passa a ser complir perfectament amb el pla<\/strong>.<\/p>\n Per aix\u00f2 potser \u00e9s m\u00e9s \u00fatil plantejar-ho d\u2019una altra manera: recuperar el control no consisteix necess\u00e0riament a controlar m\u00e9s coses, sin\u00f3 a recuperar capacitat d\u2019elecci\u00f3 sobre all\u00f2 que s\u00ed que dep\u00e8n de nosaltres.<\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 est\u00e0 sota el teu control?<\/p>\n La pregunta \u00e9s: \u00bfqu\u00e8 puc controlar?<\/p>\n Aqu\u00ed entren les nostres decisions i determinades accions. Per exemple, quines prioritats establim, quins l\u00edmits posem, quan demanem ajuda o com organitzem determinades tasques.<\/p>\n Hi ha situacions en qu\u00e8 no tenim control directe, per\u00f2 s\u00ed que podem influir: podem expressar una necessitat, negociar, demanar col\u00b7laboraci\u00f3, canviar la nostra manera de comunicar-nos, proposar una alternativa…<\/p>\n Qu\u00e8 no dep\u00e8n de mi?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed hi ha moltes de les circumst\u00e0ncies que generen frustraci\u00f3 quan intentem controlar-les: el que una altra persona pensa, com reacciona alg\u00fa, un imprevist, una decisi\u00f3 externa, el resultat final de determinades situacions; significa deixar de gastar recursos intentant aconseguir alguna cosa que no est\u00e0 completament sota el nostre control…<\/p>\n La sensaci\u00f3 de descontrol tamb\u00e9 pot afectar els nostres h\u00e0bits<\/strong><\/p>\n Hi ha un altre aspecte que em sembla especialment rellevant quan parlem de benestar.<\/p>\n Quan una persona est\u00e0 saturada, determinats h\u00e0bits poden canviar: com dormir pitjor, moure\u2019ns menys, menjar de manera m\u00e9s improvisada, tenim menys paci\u00e8ncia, busquem gratificacions immediates..<\/p>\n I podem acabar utilitzant determinades conductes per alleujar temporalment el malestar. Aix\u00f2 \u00e9s especialment important en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n Si una persona arriba al final del dia esgotada, despr\u00e9s d\u2019haver pres decisions constantment i d\u2019haver at\u00e8s les necessitats d\u2019altres persones, no \u00e9s estrany que tingui menys recursos per prendre decisions relacionades amb la seva alimentaci\u00f3. Aix\u00f2 no significa que \u201cl\u2019estr\u00e8s provoqui autom\u00e0ticament menjar malament\u201d. Significa que el context en qu\u00e8 prenem decisions importa<\/strong>.<\/p>\n Per aix\u00f2 treballar \u00fanicament sobre la conducta final pot ser insuficient. De vegades necessitem entendre qu\u00e8 est\u00e0 passant abans d\u2019aquesta conducta.<\/p>\n No tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de for\u00e7a de voluntat<\/strong><\/p>\n Quan una persona diu: \u201cNo aconsegueixo cuidar-me.\u201d, \u00e9s f\u00e0cil respondre: \u201cNecessites m\u00e9s disciplina.\u201d<\/p>\n Per\u00f2 potser aquesta persona fa mesos que dorm poc, potser t\u00e9 massa responsabilitats, potser no t\u00e9 cap espai personal, potser est\u00e0 intentant cuidar de tothom, potser est\u00e0 prenent decisions constantment, potser necessita ajuda…<\/p>\n O potser est\u00e0 intentant mantenir uns est\u00e0ndards de vida que, en les seves circumst\u00e0ncies actuals, s\u00f3n senzillament dif\u00edcils de sostenir.<\/p>\n Per aix\u00f2, abans de demanar-nos m\u00e9s disciplina, pot ser \u00fatil fer-nos una altra pregunta:<\/p>\n Quines condicions necessito per poder prendre millors decisions?<\/strong><\/p>\n Una petita decisi\u00f3 pot ser m\u00e9s \u00fatil que una gran transformaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Quan ens sentim desbordats solem pensar en solucions grans: \u201cDes de dilluns ho canviar\u00e9 tot.\u201d<\/p>\n Per\u00f2 quan ja existeix sensaci\u00f3 de descontrol, un canvi massa ambici\u00f3s pot convertir-se en una altra obligaci\u00f3!.<\/p>\n De vegades \u00e9s m\u00e9s interessant comen\u00e7ar per una decisi\u00f3 petita, per exemple:\u201caquesta setmana reservar\u00e9 dos moments per a mi i els tractar\u00e9 com una prioritat\u00bb<\/strong> o \u201cIdentificar\u00e9 una responsabilitat que puc delegar.\u201d<\/strong> o \u201cDir\u00e9 que no a alguna cosa que realment no puc assumir.\u201d<\/strong><\/p>\n L\u2019objectiu no \u00e9s demostrar que podem controlar-ho tot. \u00c9s tenir clar que encara podem triar alguna cosa<\/strong>.<\/p>\n Controlar o acceptar?<\/strong><\/p>\n Hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3 fonamental. De vegades recuperar el control implica actuar.<\/p>\n Per\u00f2 altres vegades implica acceptar. Acceptar que no podem arribar a tot.<\/p>\n Acceptar que no complirem totes les nostres expectatives, acceptar que la nostra vida est\u00e0 travessant una etapa diferent de la que hav\u00edem imaginat.<\/p>\n Acceptar no significa estar-hi d\u2019acord ni deixar d\u2019actuar. Pot significar deixar de lluitar contra una realitat que no podem modificar per poder dedicar la nostra energia a all\u00f2 que s\u00ed que podem fer.<\/p>\n Una manera diferent d\u2019entendre l\u2019equilibri<\/strong><\/p>\n Potser haur\u00edem de deixar d\u2019imaginar l\u2019equilibri com una situaci\u00f3 en qu\u00e8 tots els \u00e0mbits de la nostra vida funcionen perfectament alhora.<\/p>\n Aix\u00f2 probablement no existeix.<\/p>\n Hi haur\u00e0 \u00e8poques en qu\u00e8 la feina tingui m\u00e9s pes, altres en qu\u00e8 la fam\u00edlia necessiti m\u00e9s atenci\u00f3, moments en qu\u00e8 la nostra salut o el nostre descans hagin de convertir-se en una prioritat.<\/p>\n L\u2019equilibri no ha de significar repartir exactament el nostre temps.<\/p>\n Pot significar ser capa\u00e7os de revisar les nostres prioritats i prendre decisions conscients en funci\u00f3 de la situaci\u00f3 que estem vivint<\/strong>.<\/p>\n I per aix\u00f2 necessitem cert marge d\u2019elecci\u00f3.<\/p>\n Tres preguntes per quan sentis que la teva vida est\u00e0 descontrolada<\/strong><\/p>\n La pr\u00f2xima vegada que tinguis aquesta sensaci\u00f3, en lloc d\u2019intentar solucionar-ho tot de cop, prova de preguntar-te:<\/p>\n 1. Qu\u00e8 \u00e9s exactament el que sento que no puc controlar?<\/strong><\/p>\n No responguis \u201ctot\u201d.<\/p>\n Intenta concretar: \u00bfel temps? \u00bfla feina? \u00bfla fam\u00edlia? \u00bfl\u2019alimentaci\u00f3? \u00bfles expectatives d\u2019altres persones? \u00bfles teves pr\u00f2pies exig\u00e8ncies?<\/p>\n Posar nom al problema ja permet comen\u00e7ar a diferenciar-lo.<\/p>\n 2. Quina part dep\u00e8n de mi?<\/strong><\/p>\n No busquis una soluci\u00f3 perfecta.<\/p>\n Busca una acci\u00f3 possible<\/strong>. Pot ser petita.<\/p>\n 3. Qu\u00e8 necessito deixar d\u2019intentar controlar?<\/strong><\/p>\n Aquesta pregunta \u00e9s probablement la m\u00e9s dif\u00edcil. I tamb\u00e9 pot ser la m\u00e9s alliberadora.<\/p>\n Perqu\u00e8 recuperar el control de la nostra vida no consisteix \u00fanicament a afegir decisions. De vegades consisteix a deixar d\u2019assumir responsabilitats que no ens corresponen.<\/p>\n Tornar a sentir que participes en la teva pr\u00f2pia vida<\/strong><\/p>\n La idea de control ens pot portar f\u00e0cilment a una trampa: pensar que una vida saludable, equilibrada i tranquil\u00b7la hauria d\u2019estar perfectament organitzada.<\/p>\n No \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 la vida \u00e9s imprevisible, hi ha problemes, hi ha p\u00e8rdues, hi ha conflictes, hi ha canvis, hi ha \u00e8poques de cansament, i hi ha circumst\u00e0ncies que no podem evitar.<\/p>\n No es tracta de controlar tot el que passa, sin\u00f3 de conservar, en la mesura del possible, un espai des del qual puguem decidir com respondre.<\/strong><\/p>\n L\u2019estudi de Fielder i col\u00b7laboradors aporta evid\u00e8ncia experimental interessant en aquesta direcci\u00f3: una major sensaci\u00f3 subjectiva de control va semblar esmorteir la resposta a l\u2019estr\u00e8s davant d\u2019una situaci\u00f3 estressant posterior. Per\u00f2 encara necessitem m\u00e9s recerca per saber com es traslladen aquests resultats a situacions de la vida quotidiana i quines intervencions podrien utilitzar de manera efectiva aquesta sensaci\u00f3 de control.<\/p>\n I potser aquesta \u00e9s una manera molt m\u00e9s saludable d\u2019entendre el control. No com una exig\u00e8ncia sin\u00f3 com la possibilitat de preguntar-nos:<\/p>\n De tot el que est\u00e0 passant ara mateix, qu\u00e8 puc triar jo?\u201d<\/strong><\/p>\n De vegades la resposta ser\u00e0 una decisi\u00f3, de vegades ser\u00e0 un l\u00edmit, de vegades ser\u00e0 demanar ajuda, de vegades ser\u00e0 descansar, i altres vegades ser\u00e0 acceptar que alguna cosa no \u00e9s a les nostres mans.<\/p>\n Per\u00f2 fins i tot una petita decisi\u00f3 pot ser un primer pas per deixar de viure \u00fanicament reaccionant al que passa.<\/p>\n Per tant, sentir que la nostra vida est\u00e0 fora de control no significa necess\u00e0riament que estiguem fent les coses malament.<\/strong><\/p>\n Pot ser un senyal que estem suportant massa demandes, prenent massa decisions, intentant controlar aspectes que no depenen de nosaltres o deixant massa poc espai per a les nostres pr\u00f2pies necessitats.<\/p>\n I, com hem dit, recuperar el control no significa necess\u00e0riament controlar m\u00e9s.<\/p>\n Potser significa una cosa m\u00e9s senzilla: tornar a tenir capacitat per triar.<\/strong><\/p>\n I comen\u00e7ar per una sola elecci\u00f3 pot ser suficient per comen\u00e7ar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si sents que has perdut el rumb i et preguntes com recuperar el control de la teva vida, aquest article t\u2019interessa. Tens la sensaci\u00f3 que \u00faltimament la teva vida est\u00e0 descontrolada? No necess\u00e0riament perqu\u00e8 hagi passat alguna cosa greu. De vegades, aparentment, tot continua funcionant: treballes, atens la teva fam\u00edlia, compleixes amb les teves responsabilitats, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":12302,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-12303","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"yoast_head":"\n\n
\n
\n