S’observa un patró freqüent en moltes dones després d’una separació: una relació desordenada amb el menjar.
Busquen refugi en el menjar quan es senten tristes o amb ansietat. Moltes d’elles ni tan sols són conscients que tenen “fam emocional”, és a dir gana que no és real: és un impuls fort per menjar certs aliments no saludables per omplir el seu buit, tristesa o ansietat, i aconseguir un “fals benestar”, que provoca, com a conseqüència, sentiments de culpa, vergonya, desencís, perquè el menjar no aconsegueix el benefici que es buscaNo sempre és evident.
El problema no ´s el que es menja, sino com es menja: de manera r`paida, automàtica i sense sern-ne conscients.
Moltes persones tampoc saben que menjar així pot tenir greus conseqüències per a la salut i derivar en:
- Digestions pesades
- Desregulació de la gana
- Més dependència d’aliments molt palatables (sucre, ultraprocessats)
- Sensació recurrent de culpa o pèrdua de control
I no, no es resol només amb força de voluntat. Perquè no és un problema de disciplina, sinó de consciència.
Aquí és on entra una eina útil: mindful eating (menjar amb atenció plena).
No és una tècnica “màgica”, però sí efectiva per introduir una pausa real en el comportament automàtic.
Important: comença a practicar-la en moments neutres, no quan estiguis en un pic d’ansietat. Si no, és molt difícil que funcioni.
Exercici pràctic:
- Agafa una fruita petita (un raïm, una maduixa…).
- Observa-la durant uns segons: forma, color, detalls.
- Toca-la: textura, temperatura, consistència.
- Olora-la: identifica si et recorda alguna cosa.
- Porta-la a la boca sense empassar: percep el gust, l’acidesa, la dolçor. Mastega a poc a poc.
- Empassa lentament i atura’t uns segons.
Aquest exercici no busca que “mengis perfecte”, sinó una cosa més concreta:
trencar el pilot automàtic.
Sense aquesta pausa, no hi ha capacitat d’elecció.
I sense elecció, el patró es repeteix.