La psiconutrició és una intervenció nutricional que es combina amb l’àmbit emocional i psicològic per obtenir millors resultats. Parteix de la idea que la dieta no és l’única intervenció terapèutica necessària. Menjar no és només una necessitat fisiològica, sinó també un comportament influït per les nostres emocions, pensaments, creences, experiències i hàbits. Tradicionalment, els problemes relacionats amb l’alimentació s’han abordat des d’una perspectiva centrada exclusivament en la dieta, però l’alimentació està profundament connectada amb el nostre estat emocional i mental.
La psiconutrició no es limita a abordar només trastorns alimentaris; és una eina que es pot integrar en el tractament d’altres condicions, com ara malalties cròniques, estrès, ansietat o fins i tot alteracions hormonals. Es converteix en un abordatge integratiu o en un complement útil a altres tractaments, ajudant la persona a entendre com les emocions i els hàbits afecten la seva salut global.
Una intervenció de psiconutrició no es limita a lliurar una pauta alimentària. No se centra únicament en l’alimentació, sinó que explora com les nostres emocions, creences i vivències afecten la relació amb nosaltres mateixos i amb la nostra salut en general. La feina consisteix a comprendre la situació global de la persona i analitzar els factors que estan influint en la seva patologia. Sovint s’exploren aspectes com l’estil de vida i altres hàbits relacionats amb la salut, el nivell d’estrès i la càrrega emocional, o les situacions que desencadenen conductes alimentàries problemàtiques.
Sens dubte, avui dia ningú no pot negar que, quan tenim una malaltia, hi intervenen molts factors. Finalment s’està deixant enrere aquella visió excessivament compartimentada de la medicina que es va iniciar al segle passat. Evidentment, l’especialització és important en alguns àmbits, però no té sentit que vagis al metge per un èczema a la pell i que l’única intervenció terapèutica sigui donar-te una pomada per «solucionar» el problema: estem posant un pedaç, però no busquem l’origen, la causa de tot plegat.
Sempre he defensat una medicina holística i integrativa, una visió sistèmica de la salut. Perquè en la salut hi influeix allò que mengem, però també allò que pensem, la manera com ens relacionem amb els problemes i molts altres hàbits que interfereixen en el nostre equilibri intern. El cos sap molt més que nosaltres a nivell racional i reacciona davant de tot allò que percep; per això necessitem entendre’l per recuperar-ne l’estabilitat.
Les emocions tenen un paper clau en la nostra salut global. No només afecten el nostre estat d’ànim, sinó que també influeixen en la manera com prenem decisions, en la resposta del sistema nerviós, en la regulació del son, en la immunitat o en els hàbits de vida. De fet, moltes malalties tenen un component emocional, i comprendre aquesta relació és fonamental per a una salut integral.
Perquè cada sistema del nostre organisme —el sistema nerviós, el sistema immunitari, el sistema hormonal, el sistema digestiu…— no actua com un compartiment estanc ni de manera aïllada, sinó com a sistemes profundament interrelacionats. En molts problemes de salut hi intervenen factors biològics, psicològics, ambientals i relacionats amb l’estil de vida, de manera que una visió àmplia pot ajudar a comprendre millor cada cas.
Les persones amb estrès, baixa autoestima, dificultats en les relacions o que estan passant per canvis vitals poden beneficiar-se d’aquesta visió més global de la salut.
Imaginem una persona que està afrontant un canvi laboral important. Aquesta transició li genera ansietat, dificultats per conciliar el son i desmotivació. A través de la psiconutrició, no es treballen només els hàbits alimentaris, sinó que també s’intenta entendre com l’ansietat i la manca de suport emocional afecten la seva energia, la seva cura personal i la seva capacitat per prendre decisions, afavorint així un equilibri integral en la seva vida.
Apostar per la salut integrativa és apostar per un benestar molt més real i sostenible.
Els professionals que tenim una visió més integrativa de la salut ens formem i busquem una actualització constant, i analitzem els diferents aspectes que integren el nostre cos: el físic, l’emocional i el mental.
D’altra banda, deixem de culpabilitzar els professionals que interpreten la realitat a partir del que han estudiat, que estan limitats pel poc temps de què disposen a la consulta o que segueixen unes normes dictades per una determinada organització, i comencem a responsabilitzar-nos de la nostra salut, fent una bona elecció i prenent decisions encertades.