«Saps que vols canviar, però passen els dies i tot continua igual.»
Et repeteixes frases com: «Dilluns començo» o «Aquesta vegada sí que ho aconseguiré», però, en el fons, sents que et tornes a fallar una vegada i una altra. I aleshores apareix la frustració, perquè arribes a la conclusió que el problema només ets tu.
Tanmateix, la realitat és una mica diferent.
Perquè saber no és canviar. Per què tenir informació no és suficient? Vivim envoltats d’informació. Avui tenim accés a més coneixement que mai: sabem que hauríem de menjar més verdures, dormir millor, fer exercici, gestionar l’estrès o reduir el consum d’ultraprocessats. El coneixement és a l’abast d’un clic. El que passa és que saber què hem de fer no garanteix que siguem capaços de fer-ho.
Pensa en una cosa tan senzilla com conduir. Pots llegir un manual de dalt a baix i conèixer perfectament totes les normes de circulació. Però això no vol dir que sàpigues conduir. Només quan practiques una vegada i una altra aconsegueixes que les accions es tornin automàtiques. Amb els hàbits passa exactament el mateix.
El nostre cervell està dissenyat per sobreviure, no per canviar constantment. La seva prioritat és estalviar energia i repetir allò que ja coneix. Per això crea automatismes que li permeten actuar sense haver de prendre decisions contínuament.
Segur que alguna vegada t’ha passat una cosa semblant: arribes a casa estressat/ada, obres la nevera gairebé sense adonar-te’n i comences a picar alguna cosa. Ni tan sols t’has plantejat si tens gana. Simplement ho fas. El teu cervell executa allò que ja coneix perquè així gasta menys energia. És un hàbit que el teu cervell ha après a repetir perquè, en algun moment, va obtenir una recompensa.
I aquí entren en joc les emocions.
Si saps què has de fer i no ho fas, potser no necessites més informació. Potser necessites comprendre quina emoció estàs intentant calmar, quin pensament t’està frenant i quina petita acció podries mantenir de manera realista.
No menges només per gana física. Després d’un dia difícil o en un moment complicat, també menges per estrès, per solitud, per avorriment o per necessitat de recompensa. El menjar es converteix en una manera ràpida d’alleujar un malestar emocional.
Si has tingut un dia complicat o un moment difícil i arribes a casa esgotat/ada, preparar un sopar equilibrat requereix un esforç mental que potser ja no et queda. En canvi, agafar unes galetes, un tros de xocolata o demanar menjar a domicili proporciona una recompensa immediata. Durant uns minuts sents alleujament, tot i que el problema que hi havia al darrere continua exactament igual. El cervell estalvia energia i automatitza conductes, i moltes decisions les prenen les emocions, no la part racional.
Per això tantes persones senten que saben perfectament què haurien de fer, però no aconsegueixen mantenir-ho en el temps. No és perquè siguin febles, mandroses o poc disciplinades. És perquè han repetit aquest patró tantes vegades que el seu cervell l’activa de manera automàtica.
Un altre aspecte important és la força de voluntat.
Pensar que tot depèn de la força de voluntat és una trampa. La força de voluntat és limitada. Hi ha dies en què tindràs energia i motivació, i dies en què no. Per això, qui depèn només de la força de voluntat acaba frustrant-se, perquè, com ja hem dit, el nostre cervell està dissenyat per sobreviure, estalviar energia i repetir allò que li és conegut.
Moltes persones confien en la força de voluntat com si fos la solució a tots els seus problemes. Tanmateix, la força de voluntat funciona més com una bateria que no pas com una qualitat permanent. Hi ha dies que està plena i d’altres que gairebé no queda energia.
Després de dormir malament, treballar moltes hores, resoldre problemes o cuidar altres persones, aquesta bateria arriba pràcticament buida. Precisament en aquests moments és quan resulta més difícil prendre bones decisions.
Per això, les persones que aconsegueixen canvis duradors no solen ser les que tenen més força de voluntat. Són aquelles que han creat sistemes que els faciliten actuar fins i tot quan no en tenen ganes.
Per exemple, és molt més fàcil menjar fruita si està rentada i visible damunt la taula que si queda oblidada al calaix de la nevera. De la mateixa manera, serà més fàcil sortir a caminar si deixes preparades les sabatilles i la roba esportiva la nit anterior. Són petits canvis en l’entorn que redueixen l’esforç necessari per actuar.
Les persones que aconsegueixen canvis duradors no són les més fortes, sinó les que creen sistemes, hàbits realistes i entorns que les ajuden.
Un altre punt clau és la identitat. No actuem només en funció del que volem, sinó en funció de qui creiem que som. No és el mateix dir: «Vull menjar sa» que dir: «Soc una persona que té cura de la seva salut.» Sembla un matís, però canvia completament la relació amb els teus hàbits.
En el primer cas, estàs intentant assolir un objectiu. En el segon, estàs reforçant una identitat.
Pot semblar un petit canvi de paraules, però té un impacte enorme. Quan una conducta encaixa amb la persona que creus que ets, mantenir-la requereix molt menys esforç.
Per contra, si fa anys que et repeteixes frases com «jo mai no tinc força de voluntat», «sempre ho deixo» o «soc incapaç de canviar», el teu cervell tendirà a confirmar aquesta imatge cada vegada que aparegui una dificultat.
D’altra banda, moltes vegades intentem canviar massa de pressa i fer canvis massa importants: comencem una dieta estricta, ho canviem tot de cop i, és clar, això és insostenible. El canvi real acostuma a ser més senzill i més humil del que imaginem. Petits passos repetits amb constància.
Qualsevol petit canvi mantingut en el temps és el que transforma una vida. La clau no és fer-ho perfecte, sinó construir un sistema que funcioni fins i tot els dies dolents. Perquè aquests dies també compten.
Per la meva experiència, he vist que el canvi durador no comença en l’acció, sinó molt abans: en la manera com penses, en com et parles, en com gestiones el que sents i en els hàbits que decideixes repetir.
Canviar no és fer més esforç; és fer les paus amb tu mateix/a, construir un camí possible i tornar-hi una vegada i una altra.
El coneixement és important, però només quan el converteixes en una acció conscient i sostinguda.
El que necessites és comprendre com funciona el teu cervell, identificar quines emocions estan guiant les teves decisions i crear un entorn que jugui al teu favor. I és aleshores quan, a poc a poc, comences a convertir en accions tot allò que ja sabies que havies de fer. És qüestió de canviar la teva mentalitat i de posar ordre a la teva vida.
Per a moltes persones aquest procés resulta difícil de fer en solitari. Per això t’animo a posar-te en contacte amb mi si vols que t’acompanyi i t’ajudi durant aquest procés.