+34 617 591 804 infocoach@annaestil.es

Què podem esperar de les vacances. Hàbits en les vacances sense rutines

ag. 3, 2026

Hàbits en les vacances sense rutines. Hamaques davant la platja a la posta de sol.

Què esperem de les vacances?

Potser esperem massa de les vacances. Analitzarem com les vacances no deixen de ser uns dies en què continuem amb els nostres hàbits més profunds, però en què les rutines han canviat.

Moltes persones esperen tot l’any que arribin les vacances per començar a viure. «Quan tingui vacances descansaré», «quan arribi l’agost passaré temps amb la meva família», «ara que tindré temps començaré a cuidar-me».

Sense adonar-nos-en, deixem sempre la nostra felicitat per a més endavant.

Les vacances solen arribar carregades d’expectatives. Esperem descansar, tenir temps per a tot, tornar plens d’energia. Però, de vegades, no tot és tan perfecte com pensem i, quan s’acaben, molta gent sent una barreja de satisfacció i frustració. Han descansat, però no tant, o tornen exactament amb les mateixes preocupacions que abans.

Esperem descansar, desconnectar, divertir-nos, fer tot allò que no tenim temps de fer mentre treballem… Però moltes vegades estan plenes d’imprevistos, les coses no surten tal com les havíem planificat o ens trobem malament perquè l’estrès constant a què estem sotmesos durant l’any fa que, ara que ens relaxem, aflorin petits problemes de salut.

I és normal. Les vacances canvien l’escenari, però no canvien automàticament la nostra mentalitat, els nostres hàbits ni la manera com vivim la resta de l’any. Esperar que en dues setmanes es resolgui el desgast acumulat durant mesos és poc realista. Les vacances et poden donar un respir, però és la vida que construeixes durant la resta de l’any la que determina com et sents de debò. Les vacances són un descans, no una transformació. I entendre això ja treu molta pressió.

Les vacances haurien de ser un parèntesi agradable, no l’únic moment de l’any en què et sents bé.

Hàbits sense rutines

A més, les vacances representen només unes poques setmanes a l’any. Si necessitem escapar contínuament de la nostra rutina per sentir-nos bé, potser la pregunta important no és com organitzar millor les vacances, sinó com construir un dia a dia del qual no sentim la necessitat d’escapar constantment.

I, molt important, descansar no sempre significa desconnectar. Moltes persones deixen de treballar, però no deixen de pensar. Continuen connectades al correu electrònic, als assumptes pendents, a l’autoexigència. Són en un altre lloc, però mentalment continuen al mateix lloc. El veritable descans implica reduir el nivell d’exigència, recuperar hores de son i reconnectar amb activitats que ens fan sentir bé. Moltes vegades continuem amb els nostres hàbits, però sense la mateixa rutina horària. I, de vegades, hauríem de ser conscients que potser els hàbits que tenim durant l’any no són els que ens ajuden a ser feliços i, per això, anhelem unes vacances de somni.

Per altra banda, en els últims anys s’ha associat el fet de fer vacances amb anar de viatge i, per això, ens fa la sensació que, si no ens podem permetre marxar fora, ja no estem realment de vacances. Recordo que, quan era petita, els meus pares organitzaven unes vacances divertides a prop de la ciutat on vivíem, Tarragona, i no marxàvem de viatge perquè, encara que sembli inversemblant, als meus pares no els agradava viatjar. El primer dia de vacances anàvem a la zona del port i caminàvem fins al far; allà sopàvem mentre contemplàvem la posta de sol. El segon dia anàvem a Salou, passejàvem pel passeig marítim, entràvem a les botiguetes de records, observàvem l’ambient ple de turistes i sopàvem en algun restaurant. El tercer dia anàvem a visitar uns familiars que vivien al camp i ens hi quedàvem a sopar sota uns arbres que ens feien ombra i ens refrescaven… I així successivament: unes vacances variades sense haver de viatjar ni gastar molts diners.

Per això, l’ideal seria entendre que no existeix un únic model de vacances, i que les millors seran aquelles en què puguem fer allò que més ens vingui de gust amb les circumstàncies que tenim i els recursos de què disposem.

A més, les vacances també tenen una cosa molt interessant: mostren els nostres hàbits reals. Sense l’estructura del dia a dia, apareixen patrons que potser durant l’any no veiem amb tanta claredat. Si utilitzem el menjar per calmar emocions, això continuarà sent-hi. Si vivim sempre amb presses, potser aturar-nos ens incomoda. I això no és un problema, sinó una informació molt valuosa sobre la manera com vivim. També és important ser conscients de si els nostres hàbits durant les vacances han canviat gaire o si, simplement, el que canvia són les nostres rutines.

Mantenir l’equilibri sense normes rígides

Quan desapareix la rutina, també desapareixen moltes de les normes que ens imposem durant l’any. Mengem a hores diferents, sortim més sovint, compartim àpats familiars, apareixen els gelats, els aperitius i les llargues sobretaules… I moltes persones senten que han «perdut el control». Però potser no és una falta de control. Potser és que, durant tot l’any, han viscut intentant controlar massa l’alimentació. Les vacances simplement fan visible una relació amb el menjar que ja existia. Si cada gelat genera culpa, si cada àpat fora de casa provoca ansietat o si, en tornar, penses que necessites «compensar» tot el que has menjat, probablement el problema no són les vacances. El problema és la relació que tens amb el menjar. I aquesta relació mereix ser treballada des de la comprensió i no des del càstig.

És molt habitual tornar de vacances amb culpa: pel que hem menjat, pel que no hem fet, per no haver aprofitat prou el temps o per no haver descansat suficient. Aquesta culpa, en realitat, parla més de l’autoexigència que no pas del que ha passat realment. La salut no es construeix ni es perd en uns quants dies. Es construeix amb allò que fem la major part del temps, no durant un parèntesi.

Per això, potser, en lloc de preguntar-te si ho has fet bé o malament, o si has pujat o baixat de pes, et pot ser més útil plantejar-te altres preguntes:

  • Quines coses em fan sentir realment descansat/da?
  • Quins hàbits m’agradaria mantenir quan torni a casa?

En conclusió, les vacances són un regal, però no una solució màgica. El canvi real es construeix amb els hàbits quotidians, amb les petites decisions, amb la manera com et parles, com gestiones les emocions i com et cuides al llarg de tot l’any. Aquest és el veritable canvi que perdura quan s’acaben les vacances.

Sense oblidar que moltes persones no poden fer vacances o que, per a moltes altres, les vacances no existeixen realment, perquè mai no «desconnecten» de la feina o de les seves responsabilitats diàries i, fins i tot, aquest període representa un moment de més estrès en haver d’organitzar, necessàriament, sopars amb els amics…

Així doncs, abans de «somiar» amb les teves vacances ideals, et proposo abaixar una mica el llistó, ser realista i entendre que no cal que siguin perfectes. Valora el fet de disposar de més temps lliure i de poder fer algunes coses diferents que trenquin la rutina. També poden ser un bon moment per potenciar la teva creativitat o, simplement, per reflexionar una mica més sobre com és la teva vida i pensar què podries millorar.

Et proposo una bona pregunta per quan tornis de vacances:

Què he descobert sobre mi aquests dies?