Menjar és una necessitat biològica imprescindible per a la vida. Dels aliments obtenim els nutrients necessaris per a totes les funcions vitals i l’energia que el nostre cos necessita.
Tanmateix, no sempre mengem quan el nostre organisme ho requereix. Moltes vegades recorrem al menjar per alleujar emocions desagradables, gestionar l’estrès, combatre l’avorriment o omplir un buit emocional. Aquest comportament es coneix com a fam emocional.
Encara que menjar ocasionalment per motius emocionals forma part de l’experiència humana normal, quan aquesta conducta es converteix en un hàbit freqüent pot tenir conseqüències importants sobre la salut física i psicològica.
Què és exactament la fam emocional?
La gana emocional és el desig de menjar impulsat per emocions, pensaments o situacions psicològiques, i no per una necessitat fisiològica real d’energia.
A diferència de la gana física, que apareix de manera gradual i es pot satisfer amb diferents aliments, la gana emocional sol sorgir de manera sobtada i acostuma a dirigir-se cap a productes concrets, especialment aquells rics en sucre, greixos o sal. El consum d’ultraprocessats agreuja encara més el problema, entre altres motius, perquè estan dissenyats per crear dependència.
Entre els desencadenants més habituals de la gana emocional hi trobem l’ansietat, la solitud, la frustració, l’avorriment, els problemes d’autoestima o els conflictes personals. El problema no és únicament la quantitat de menjar ingerida, sinó la funció que aquest comença a exercir com a mecanisme per regular les emocions.
Però el problema va molt més enllà des d’un punt de vista fisiològic.
Com afecta el nostre organisme?
- Augment progressiu de pes: quan es menja per calmar les emocions, se sol recórrer a aliments d’alta densitat calòrica i, sovint, de baixa densitat nutricional. És fàcil consumir una gran quantitat de calories en poc temps. Més enllà de tenir un lleu sobrepès, el problema és l’acumulació de greix, especialment a la zona abdominal.
- Major risc de resistència a la insulina i diabetis tipus 2: quan mengem en excés, el cos allibera grans quantitats d’insulina per processar els sucres. El pàncrees es veu sobrecarregat i, a llarg termini, això pot afectar la sensibilitat a la insulina. Això significa que aquesta hormona és menys eficient i que se n’ha de produir més quantitat per aconseguir el mateix efecte, situació que constitueix l’avantsala d’una diabetis.
- Problemes digestius: digestions pesades, inflor abdominal, reflux… Si mengem molt sovint, no deixem que s’activi el CMM (Complex Migratori Motor), el “sistema de neteja de l’intestí”. Això pot afavorir l’acumulació de bacteris i ser l’origen d’un sobrecreixement bacterià, entre altres problemes.
- Inflamació crònica de baix grau: molts components dels aliments ultraprocessats desequilibren la microbiota intestinal i poden afavorir la inflamació intestinal.
- Problemes cardiovasculars: l’abús d’aliments rics en greixos saturats i trans, amb grans quantitats de sucre i excés de sodi, pot afavorir l’augment del colesterol LDL i dels triglicèrids, amb un impacte negatiu sobre la salut cardiovascular.
- Neuroinflamació: és una resposta inflamatòria del sistema nerviós al cervell que es pot produir perquè determinades substàncies inflamatòries procedents de l’intestí, a través de la connexió intestí-cervell, poden travessar la barrera hematoencefàlica i alterar la regulació hormonal. Els efectes poden incloure boira mental, manca de concentració, cansament persistent, problemes de memòria i canvis en l’estat d’ànim.
- Bloqueig metabòlic: impedeix el correcte equilibri i l’homeòstasi de l’organisme, de manera que es perd flexibilitat metabòlica. És a dir, el cos té més dificultats per utilitzar el greix com a font d’energia i passa a dependre principalment dels sucres.
- Desregulació hormonal: certes hormones com la grelina, la leptina o el GLP-1 deixen de funcionar correctament, amb implicacions directes sobre els mecanismes de gana i sacietat, així com sobre la capacitat de cremar greix.
I, lògicament, també podem parlar de l’impacte sobre la salut mental: problemes d’autoestima, sensació de fracàs, frustració o ansietat descontrolada.
El veritable problema no és el menjar
És important entendre que el problema no acostuma a ser un aliment concret ni menjar un dolç de manera ocasional. El risc apareix quan el menjar es converteix en l’estratègia principal per gestionar emocions difícils.
L’alimentació emocional freqüent sol indicar que existeixen necessitats emocionals que no estan sent ateses adequadament. És la punta de l’iceberg, el símptoma, el senyal que hi ha un cos desregulat i un problema de fons que necessita ser abordat.
La conclusió és clara: la gana emocional és molt més que un simple problema de força de voluntat. Es tracta d’una conducta complexa en què intervenen factors psicològics, emocionals i biològics.
Per aquest motiu, abordar únicament la dieta acostuma a ser insuficient. En molts casos és necessari aprendre noves formes de gestionar l’estrès, l’ansietat, la tristesa o la solitud.
Si busques un programa amb un abordatge multidisciplinari, posa’t en contacte amb mi. Pots reservar una sessió gratuïta perquè t’expliqui com et puc ajudar.