Per què soc capaç de controlar-ho tot menys el que menjo
T’ha passat alguna vegada que ets capaç d’organitzar la feina, complir les teves responsabilitats, tenir cura dels altres, fer exercici i tenir pràcticament tot sota control… però amb el menjar és diferent?
Durant el dia pots sentir disciplina, organització i responsabilitat. Saps què vols fer i, en moltes àrees de la teva vida, aconsegueixes fer-ho.
Però arriba la tarda, la nit o aquell moment de cansament i apareix la sensació que no pots controlar el que menges. Piques encara que no tinguis gaire gana, menges determinats aliments que havies decidit evitar o acabes menjant més del que havies previst.
Després apareix la culpa:
“Per què no puc controlar-me?” “Si soc capaç de controlar tota la resta, per què no puc controlar el menjar?”
Però potser el problema no és que et falti control.
Menjar no és només una decisió racional.
La nostra alimentació està influïda per molts factors: la gana i la sacietat, els hàbits, l’entorn, el descans, l’estrès, les emocions, la disponibilitat d’aliments i també les regles que ens hem imposat al voltant del menjar.
Per això, quan una persona diu “no puc controlar el que menjo”, abans de pensar que necessita més disciplina convé entendre què està passant.
De vegades hi ha gana física. En altres ocasions hi ha un hàbit automatitzat. En altres situacions pot haver-hi cansament, estrès, avorriment o necessitat de desconnectar.
I també pot passar que durant el dia hi hagi hagut tanta restricció que, quan arriba un determinat moment, sigui molt més difícil mantenir el control.
No hi ha una única explicació.
I precisament per això és important mirar el problema amb una mica més de profunditat.
Quan intentes controlar massa l’alimentació
Una de les situacions que trobo amb freqüència és la de persones que passen gran part del dia intentant “fer-ho bé”.
Esmorzen segons el que està establert – Mengen de manera molt controlada – Eviten determinats aliments – Intenten no picar – I arriben a la tarda pensant que encara s’han de continuar controlant.
El problema és que com més rígides són les regles, més important pot arribar a ser el menjar dins del nostre cap. Apareixen pensaments com:
- “Això no ho puc menjar.”
- “Això engreixa.”
- “Avui m’he portat bé.”
- “Ahir em vaig passar.”
- “Si començo, no podré parar.”
- “Demà compensaré.”
L’alimentació deixa de ser simplement una necessitat i comença a convertir-se en una mena d’examen diari.
I cada àpat sembla dir-te si ho has fet bé o malament.
La restricció pot alimentar el desig de menjar
Això és especialment important quan parlem d’aliments que considerem “prohibits”.
Quan alguna cosa queda completament fora de la nostra alimentació, pot adquirir un valor especial.
Això no significa que restringir determinats aliments provoqui necessàriament una pèrdua de control. Però sí que sabem que les regles alimentàries molt rígides poden afavorir una preocupació més gran pel menjar i dificultar una relació flexible amb l’alimentació.
Per exemple, si durant tota la setmana et dius que no pots menjar xocolata, és possible que la xocolata ocupi molt més espai dins del teu cap que si simplement fos un aliment que pots menjar ocasionalment.
Llavors arriba un dia en què finalment en menges.
I potser no en menges una porció amb tranquil·litat, sinó des de la sensació de:
“Ja que m’ho he saltat, aprofito.”
Després apareix la culpa. I la culpa porta a intentar recuperar el control. I tornem a restringir.
Així es pot construir un cercle difícil de trencar:
restricció → desig → consum → culpa → compensació → nova restricció.
Per això, de vegades, intentar exercir encara més control no resol el problema.
Menges perquè tens gana o perquè estàs cansada?
Una altra pregunta interessant és què passa just abans que aparegui aquell moment en què sents que no pots controlar el que menges.
Imagina que portes tot el dia treballant: has tingut reunions, has resolt problemes, has tingut cura d’altres persones…
Potser gairebé no has parat. Arribes a casa esgotada i, per fi, tens un moment per a tu.
I apareix el menjar.
En aquell moment pot ser difícil distingir entre gana, cansament i necessitat de desconnectar.
Això no significa que tot el que mengem quan estem cansats sigui “gana emocional”.
Tampoc significa que menjar per gaudir o relaxar-nos sigui una cosa negativa.
El problema apareix quan el menjar es converteix pràcticament en l’única via que tenim per descansar, desconnectar o proporcionar-nos plaer.
Per això val la pena preguntar-se:
Què necessito realment en aquest moment?
Menjar per ansietat no sempre és l’explicació
Quan una persona sent que no pot controlar el que menja, és habitual sentir ràpidament que es tracta d’“ansietat per menjar” o “alimentació emocional”.
Però convé no simplificar.
No totes les persones que mengen més del que havien previst mengen per ansietat.
Pot haver-hi gana física, una ingesta insuficient durant el dia, hàbits, estímuls ambientals, falta de son, estrès, avorriment o simplement una combinació de factors.
Per això no em sembla útil posar una etiqueta massa ràpidament.
És molt més interessant observar el patró.
Quan passa? Què has menjat abans? Quantes hores han passat? Com estaves emocionalment? Què estaves fent? Què pensaves just abans de menjar?
Les respostes et poden donar molta més informació que simplement dir-te “em falta força de voluntat”.
També podem menjar per hàbit
No tot el que fem amb el menjar té una explicació emocional.
De vegades simplement hem creat un hàbit: mengem mentre mirem una sèrie, piquem mentre preparem el sopar, obrim un paquet de galetes perquè és a la cuina, mengem alguna cosa després de sopar perquè sempre ho hem fet, passem per davant d’una cafeteria i comprem alguna cosa gairebé automàticament.
El cervell aprèn associacions entre determinats moments, llocs i conductes.
Per això, si vols entendre per què menges sense voler-ho fer, també has de mirar el context.
Potser no necessites “controlar-te més”. Potser necessites fer conscient una conducta que s’ha convertit en automàtica.
El pensament de “tot o res” pot complicar-ho encara més
Una altra qüestió que mereix atenció és la manera com interpretem el que mengem.
Si pensem que només hi ha dues possibilitats —fer-ho perfecte o fer-ho fatal—, qualsevol desviació pot semblar un fracàs.
Per exemple:
“Em menjat un tros de xocolata i ja m’he saltat la dieta.”
“Com que ja m’he passat, continuaré menjant.”
“Demà començo de nou.”
Aquest pensament pot convertir una decisió puntual en un episodi molt més gran.
Una alimentació saludable no necessita ser perfecta. Un àpat no defineix la teva alimentació.
I menjar alguna cosa que no estava prevista no significa que hagis perdut el control sobre tu mateixa.
Controlar el menjar no és el mateix que tenir una bona relació amb l’alimentació
Aquesta diferència és fonamental.
Pots controlar molt el que menges i, tanmateix, pensar constantment en el menjar.
Pots seguir una alimentació molt estricta i sentir ansietat quan apareix un aliment que no estava previst.
Pots complir totes les teves regles i sentir que no ets lliure per menjar.
Per això, l’objectiu no hauria de ser necessàriament controlar més el menjar.
Pot ser aprendre a relacionar-te amb ell d’una manera més flexible, conscient i tranquil·la. Et pot ser útil aprendre a menjar amb calma
Això no significa deixar de cuidar la teva alimentació.
Significa que cuidar la teva alimentació no impliqui estar permanentment pendent de si ho has fet bé o malament.
Què pots començar a observar si sents que no pots controlar el que menges?
Abans d’intentar canviar la teva alimentació, pot ser molt útil observar-la durant uns dies sense jutjar-te.
Pots preguntar-te:
1. Quan apareixen més ganes de menjar?
Observa si passa a determinades hores o en determinades situacions.
2. Què ha passat just abans?
Has tingut un dia especialment estressant? Has discutit amb algú? Has acabat de treballar?
3. Com has menjat durant el dia?
Si has menjat molt poc o t’has restringit molt, és important tenir-ho en compte.
4. Tens gana física?
No sempre serà fàcil respondre, però aprendre a reconèixer els senyals corporals et pot ajudar.
5. Quina emoció apareix abans de menjar?
No cal que trobis sempre una emoció. Simplement observa.
6. Què et dius després de menjar?
De vegades, la relació amb el menjar es torna més problemàtica per la culpa posterior que pel mateix aliment.
L’objectiu no hauria de ser necessitar més força de voluntat
Potser aquesta és la idea més important de tot l’article.
Si necessites una enorme quantitat d’esforç mental per controlar el que menges cada dia, augmentar encara més aquest control pot no ser la solució.
Potser necessites canviar algunes de les condicions que envolten la teva alimentació.
Pot ser necessari revisar:
- com estàs organitzant els teus àpats;
- si estàs restringint determinats aliments;
- si arribes a determinades hores amb massa gana;
- com estàs descansant;
- com gestiones l’estrès;
- quins hàbits tens associats al menjar;
- quin significat tenen per a tu determinats aliments;
- i com et parles quan menges alguna cosa que no havies previst.
La solució no sempre és aprendre a dir-te “no”.
De vegades és necessitar dir-te “no” moltes menys vegades.
No necessites fer-ho perfecte per cuidar la teva alimentació
Una alimentació saludable es construeix a partir de patrons, no de decisions perfectes.
Hi haurà dies diferents. Àpats improvisats. Celebracions. Restaurants.
Moments de més gana. I també moments en què menjaràs simplement perquè et ve de gust.
Això forma part d’una alimentació normal i flexible.
L’objectiu no és aconseguir que cada decisió sigui perfecta. L’objectiu és que puguis cuidar la teva alimentació sense viure en una lluita permanent amb ella.
Potser la pregunta no és “per què no puc controlar-me?”
Si fa temps que intentes controlar el que menges i tornes una vegada i una altra al mateix punt, potser val la pena canviar la pregunta.
En lloc de:
“Per què no puc controlar-me?”
Prova amb:
“Què està passant perquè necessiti controlar tant el que menjo?”
La diferència sembla petita, però canvia completament l’enfocament.
La primera pregunta parteix de la idea que hi ha alguna cosa defectuosa en tu.
La segona busca comprendre què està passant.
I comprendre és el primer pas per poder canviar.
Perquè potser no necessites una altra dieta.
Potser tampoc necessites més normes.
Potser necessites aprendre a escoltar millor els teus senyals de gana i sacietat, revisar algunes creences sobre el menjar, identificar determinats hàbits i trobar altres maneres de gestionar el cansament o l’estrès.
I, en alguns casos, pot ser recomanable comptar amb acompanyament professional per entendre què està passant i treballar-hi.
Recuperar una relació més tranquil·la amb el menjar
Sentir-te bé amb la teva alimentació no significa que mai tornis a menjar més del compte.
Tampoc significa que mai mengis per plaer, per avorriment o perquè estàs cansada.
Significa que aquests moments no s’han de convertir automàticament en culpa, restricció i compensació.
Una relació més saludable amb el menjar permet que puguis gaudir de determinats aliments sense sentir que has fracassat.
Permet tornar a la teva rutina després d’un àpat diferent sense necessitat de castigar-te.
I permet que l’alimentació ocupi un lloc important en la teva salut sense convertir-se en el centre de la teva vida.
Si sents que has perdut el control amb el menjar
Si fa temps que penses que no pots controlar el que menges, abans d’exigir-te encara més disciplina potser és interessant aturar-te i observar què està passant realment.
El menjar pot estar relacionat amb els teus hàbits, la teva manera d’alimentar-te, la gana, el descans, l’estrès, les emocions o les regles que has construït al voltant de determinats aliments.
No hi ha una única explicació i, per això, tampoc hi ha una única solució.
No es tracta de controlar més. Es tracta de comprendre millor.
I, a partir d’aquí, construir una manera d’alimentar-te que et permeti cuidar la teva salut sense estar permanentment en guerra amb el menjar.
Soc Anna Estil·les, mentora, coach emocional i nutricionista. Acompanyo persones que volen millorar la seva relació amb l’alimentació i desenvolupar hàbits més saludables des d’un enfocament pràctic, conscient i sostenible.
El meu objectiu no és ensenyar-te simplement què has de menjar, sinó ajudar-te a comprendre què hi ha darrere dels teus hàbits i com pots construir una relació més tranquil·la amb l’alimentació. A més, amb el meu programa podràs implementar un sistema que t’ajudi a tenir hàbits sostenibles i a millorar la teva salut.